La istoria

La istoria

Per ge fèr cognoscer a la jent l’atività e la istoria del grop, ge lascion lèrga chiò a la paroles de Fabio de la Menina con zeche che l’à scrit el medemo acà n pec de egn.

Da sia paroles vegn fora duta la spontaneità de la jent che conta la jent..., l scrif de coche se vivea e se entenea la robes, te na atmosfera che amò l’à la saor de zeche che se speta, de zeche da nef che rua, de tradizion che vel e sà ge jir dò ai tempes... valif che la vetes del ciapel e del bachet del Bufon e del Laché.

Acà tenc egn...

La jènt de Dèlba e Penia à semper abù na gran pascion per sia mèscres e cossita per tradizion, l'à béleche semper vardà de aer un grop de volontadives che fajea ence mascherèdes.

Acà i ègn, bufon, laché e marascons, e chi che fajéa mascherèda se troèa te vèlch stùa o te vèlch ostaria e i portèa dant chel che l'era el carnascèr fascian. No semper, però, i era bogn de tegnìr adùn e da zeche ora adertura, no vegnìa fat nia del dùt.

Intorn al 1968/69 un grop de volontadives, e te anter chìsc l'era Fabio de la Menina, Giulio, Ezio e Paul de Pilon, Gigio de Zeli, Guido de Riccardo, Tita de Poldo, Romano de la Menina, Gianfranco de Janàt, Giovanni de la Zoch, Adolfo de le Lis e amò de etres dintorn via, se à cordà per meter su el grop de la mescres de Dèlba e Penia .

La pruma mascheredes vegnìa spilenèdes per talian perchéche no l'era nia de scrìt per fascian. La proes vegnìa fates te la calonia de Dèlba e la mascherèdes portèdes dant te la ostaries che ne lascèa ite. La maor pèrt l'era l'ostaria del Miramonti tà Dèlba e l'ostaria Vernèl ta Penia.

Intorn al 1979/80 se à scomenzà a portèr dant la mascherèdes te scòla vèia ta Penia; e chiò l'é stat scomenzà a portèr dant mascherèdes per fascian. Mascherèdes che vegnìa scìtes da chel gran Poèt e Scritòr da Penia che l'era Simon de Giulio.

Dal 1988, dò che l'é mort Simon de Giulio, la mascherèdes per fascian vèn metudes jù da Fabio de la Menina. Da chiò inant, la mascherèda à scomenzà a fèr pèrt del carnascèr fascian de Dèlba e Penia come che carenéa e come che l'era fat te la vèia tradizions de i ultimes paijes de la val de Fascia.

Se scomènza el dì de Sèn Bastian, ai 20 de jené, sègra ta Penia. El bufon e el laché jà dò marena ponta via per avisèr la jènt, cèsa per cèsa, che da sera vegnarà fat na bèla mascherèda.

Chi che fèsc mascherèda, i marascòns e i sonadores de troa, da sera, te stùa de Mario de la Ninotes, sora piaz de Penia e i speta che rùe de retorn el bufon e el laché canche dùc e vérties co na bèla defilèda e con de dànt i sonadores se fèsc na giostra intorn brèn, sun piaz, e dò sù sun scola vèia olàche vegnarà portà dant ence la mascherèda. I marascons, con trei o cater cèntes de bronzins fèsc de segùr sia bèla parbùda. Fenì che à chesta bèla mèscres l'é l'outa de chi che fèsc mascherèda, na picola farsa duta da grignèr. A fenìr via dùt rua indò el bufon, dapò i marascòns e in ultima el laché che el domana perdonanza se vèlch no e jit delvers, de meter man a la borsa, perchéche per nia nesciugn fèsc nia. Deméz che l'é ence el laché, l'é l'outa dei sonadores che co l'orghìn da màntec va inant con de bèla sonèdes fin bèleche da doman e dùc sauta e bala con alegria.

Cognòn amò dir che dotrèi de chi che à scomenzà via fèsc amò pèrt del grop de la mèscres de Dèlba e Penia. El prùm indrezor l'é stat Fabio de la Menina, didà da dùc ma beleche sobito l'é stat dezedù che a céf del grop vègne lità vèlgùgn fora de anter duc. Te dùc chisc ègn l'é stat lità a céf del grop Ezio de Pilon e Diego de Stòchier: sèn chést che el grop tèn adun e la direzion la é co che carenea.

Volon amò recordèr duc che che a fàt pèrt del grop te i ègn passé e che à volù didèr a tegnìr sù la veia tradizions de la mèscres de Dèlba e Penia. Amò ades el grop vèrda de tegnìr su con gaissa chesta bèla tradizion a ciò che i jogn che vegnarà no la lasce morir.

Fabio de la Menina